Pressions de la conselleria per alterar resultats de les eleccions del Comitè d’Agricultura Ecològica

“La comissió informativa d’Agricultura de les Corts Valencianes ha servit hui per a denunciar les irregularitats comeses per la Conselleria d’Agricultura per alterar els resultats de les eleccions en alguns consells reguladors de denominació d’origen, entre estes la d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana. Segons ha declarat Pañella, “les pressions polítiques de la Generalitat han estat constants per alterar eixos resultats i, també, s’han produït fets d’autèntica república bananera, on en una llista es votava a una persona però, a continuació, s’explicava en la mateixa papereta que, d’eixir eixa persona, el representant seria el seu marit”. Pañella també ha denunciat que algunes cooperatives valencianes han rebut pressions “perquè alteraren el seu vot i per a elegir a l’alcalde de Planes, del PP, com a president del Comitè d’Agricultura Ecològica. Eixes pressions, pel que sabem, han estat en amenaçar en retirar-los les ajudes oficials si no canviaven el sentit del seu vot”. La Unió de Llauradors ha estat l’únic sindicat del camp que ha denunciat esta situació i per això, el diputat de Compromís i president del BLOC ha mostrat el seu total suport, “per la valentia que han demostrat tindre des de la Unió en la defensa de la democràcia en el món agrari valencià. Nosaltres, per la part que ens toca, anem a demanar totes les responsabilitats polítiques als governants, perquè eixa és la nostra tasca com a oposició”.”

http://www.bloc.ws/web/actualitat/2200-compromis-denuncia-pressions-de-la-conselleria-per-alterar-resultats-de-les-eleccions-del-comite-dagricultura-ecologica.html

DOCUMENTAL-XERRADA: AIGUA, CULTURA I SOSTENIBILITAT a la Fira d’Agroecologia

Mentre la plaça de la Vila a Almassora s’anava plenant de curiosos i interessats de l’agricultura ecològica, a l’edifici de l’Ajuntament vell es va organitzar un documental-xerrada el dissabte dia 18 al matí. L’objectiu de la XAC era introduir un conflicte socio-ambiental a la Plana: la destrucció del sistema de rec tradicional a l’Horta històrica, com afecta al nostre paisatge rural i a l’equilibri ecològic dels sistemes agrícoles.

Primer es va passar el vídeo El agua, oro azul, un documental sobre les séquies tradicionals a La Alpujarra, Granada. Durant 45 minuts vam veure com històricament a l’Alpujarra s’arreplegava l’aigua provinent del desgel de les neus d’alta muntanya per a aprofitar-la per al rec de les parcel•les agrícoles. Aquesta aigua es transportava en séquies fetes de pedra i terra que a més a més es construïen sobre falles i trencaments naturals de la muntanya, de manera que alhora que es transportava l’aigua, s’afavoria la infiltració de la mateixa. Aquest aigua no es “perdia”, sinó que apareixia més abaix en forma de fonts. Alhora al voltant de les séquies es va generar un bosc frondós, humit, gràcies al microclima generat per l’aigua infiltrada. El documental explica com al cimentar les séquies per assegurar el màxim aprofitament humà de l’aigua (per al consum com aigua embotellada, per augmentar la superfície de cultiu i per augmentar l’aigua disponible per al sector turístic a la costa) aquesta bosc de ribera s’ha anat destruint a poc a poc en els últims anys, i amb ell el paisatge.

Séquia de ciment a l'Horta del Millars

Aquest conflicte ambiental esdevé també social, ja que els llauradors de les Alpujarres han vist com han perdut drets de rec, ja que els cabals disponibles per l’agricultura són menors. L’augment dels incendis forestals, la desaparició d’aquests espais amb microclimes especials i el canvi climàtic, estan generant processos generalitzats d’erosió i de destrucció del paisatge.

Després del documental, amb l’ajuda de Cesca, una companya de la XAC, es va obrir el debat. Es van repartir un conjunt de fotografies per a que els assistents les comentaren. Antigament també les séquies que travessaven l’Horta del Millars eren de terra i mantenien un arbrat dens, relacionat en gran mesura amb l’antic bosc de ribera que ocupava la Plana.

Antiga séquia amb àlbers

Totes les fotografies que es van ensenyar representaven séquies, en cap cas rius verges. En canvi, majoritàriament els assistents van caracteritzar el que van vore com: un paisatge agradable i bonic, un riu, vegetació, naturalesa, un espai no destruït per la mà de l’ésser humà…Només una persona va dir que eren séquies!

El debat va estar molt interessant, gràcies a la participació de tothom. Amb la modernització de l’agricultura es van cimentar les séquies. La conclusió a la que vam arribar és que per a l’agricultura tradicional, les séquies eren quelcom més que una canal per a transportar aigua; tenia altres usos, com generar microclimes, proveir recursos per a la vida rural, servir d’aixopluc per als depredadors i millorar l’equilibri ecològic del sistema agrícola. I generaven un paisatge de qualitat.

Bosc de ribera en una séquia mare

La percepció actual, en canvi, és de relacionar una séquia amb un element inert, sense vida, ni qualitat ambiental i paisatgística. Aquesta percepció nostra té implicacions importants, ja que ni tansevol percebem l’existència d’un conflicte, i açò ens duu a la inacció front a la degradació del paisatge rural i de les condicions de treball dels llauradors i llauradores.

Finalment vam fer un joc per grups on havien d’ordenar, amb els coneixements adquirits, una frase relacionada amb el tema. Després la vam penjar al costat de la parada de la XAC.

Joc REIVINDIQUEM EL NOSTRE PAISATGE RURAL

Si voleu saber més sobre el tema, ací teniu un extracte del llibre “La rehabilitació bioclimàtica de les alqueries de l’Horta del Millars“.

Les funcions ecològiques de les sèquies tradicionals

TALLER DE BIODIVERSTITAT A L’HORTA a la Fira d’Agroecologia: LES RATES PENADES



Perquè fer un taller de rates penades en una Jornada d’Agroecologia?

Per a l’agroecologia, la conservació de la biodiversitat al sistema agrícola és essencial per previndre l’aparició de plagues i mantenir les seues poblacions a uns nivells tolerables. És per això que té sentit parlar de promoure entre els llauradors la necessitat de conservar i/o millorar les poblacions de rates penades.

De com les rates penades ajuden els llauradors en el control de les plagues, ens va parlar la vesprada del dissabte dia 18 de Setembre Carles Gago, educador ambiental del Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i expert en rates penades.

Durant una mica més d’un hora Carles ens va contar els secrets més interessants de la vida de les rates penades: quantes espècies tenim al País Valencià, on viuen i de què s’alimenten.

Les conclusions més interessants les hem resumides en els següents punts:

1. Que mengen insectes (i molts)) i tenir-les a un hort és important, ja que un dels seus menjars favorits són les palometes nocturnes.

2. Que les rates penades pateixen la destrucció dels seus hàbitats a l’Horta: la destrucció de les alqueries (les rates penades fisurícules utilitzen teulades, forats, etc. per hivernar o criar), i tala de grans arbres, així com l’ús de pesticides. Fins i tot ens va contar que algunes espècies de rates penades que viuen a les nostres terres es troben en greu perill d’extinció!

3. Que les rates penades estan protegides (durant els últims anys la Unió Europea ha invertit molts diners en el seu estudi i conservació, a través de projeces Life).

4. Que és molt fàcil prendre mesures per establir xicotetes poblacions a l’horta, a través de bones pràctiques agrícoles i la instal•lació de caixes de cria i hivernació a les nostres parcel•les de cultiu.

En acabar es van rifar 5 caixes de cria entre els 30 assistents que van acudir a la xerrada. Des de la Colla Ecologista d’Almassora es va redactar aquest document per animar a tots, llauradores i aficionats, a construir una caixa cria per al control de plagues a l’agricultura.

Com construir una caixa refugi

ESPEREM QUE US SIGUE DE PROFIT!

VISITA A LA FINCA “EL PINAR” I UN HORT D’ARTISTES A ARTANA

Diumenge 31 d’octubre, vespra de la festivitat de Tots Sants, vam celebrar una visita a algunes iniciatives desenvolupades a Artana i Eslida, bells poblets de la Plana Baixa, al Parc Natural de la Serra Espadà.

La primera part de la jornada va consistir en la visita a un “Hort d’artista”, un projecte d’art contemporani premiat per la Fundación Arte y Derecho en 2005, que consistia bàsicament en la rehabilitació d’una finca de secà d’aproximadament una hectàrea, situada a la partida de la Serra, a més de 400 metres sobre el nivell del mar i a una hora de camí a peu des de la població.

En esta acció s’havien recuperat unes quaranta oliveres, més garroferes, figueres, ametllers, albercoquers, etc., en una proposta d’agricultura-ficció, en la que el treball era més simbòlic que productiu.

L’entorn intervingut té un gran valor paisatgístic, etnològic i ecològic, però també poètic, afectiu… i polític, en tant que expressa una resistència contra un model d’explotació de les zones rurals que no té en compte cap d’aquestes qüestions. Així, tal com deia Antonio Ariño Villarroya: «El patrimonio cultural se convierte así en un instrumento de la lucha por la calidad de vida. No es una esencia intemporal e intocable, sino una selección de aquellos elementos que son valiosos para construir la identidad y la dignidad de una comunidad. El arte y el patrimonio son (han de ser) prácticas enraizadas en las condiciones de vida»( Antonio Ariño Villarroya, “La expansión del patrimonio cultural”, Revista de Occidente nº 250, Madrid, març de 2002, p. 144.).

L’aspecte “polític” de l’acció, els seus vincles amb imaginaris d’una esquerra transformadora, implica que l’Hort d’artista no es planteja des de la nostàlgia de paisatges idíl·lics, sinó que, a través d’una mirada meravellada i lúcida, vol inscriure’s en una trajectòria d’invenció i de construcció de l’espai agrari contemporani.

A continuació, ens vam desplaçar a l’hort ecològic de la partida del Pinar, un espai on Eva i Nelo porten a penes quatre mesos produint comercialment tot tipus d’hortalisses de temporada.

La proposta era fer un relat de les majors errades del llaurador novell, però també visitar el sistema de reg, el corral de ramats transhumants d’on trauen el fem, la caseta d’apers, etc. A l’hort hi ha una vintena d’hortalisses d’hivern.

Per acabar el dia, la major part del grup es va desplaçar a Eslida per visitar l’horteta familiar de Juanca i menjar una paella a les seues instal·lacions, entre barrancs, sureres i oliveres d’anyada.