1º tomatada de la XAC

Diumenge 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume el Major, Apòstol, a les onze del matí ens trobem una vintena de persones al Mas del Gaio, propietat de Salvador Piñón, per fer el tast de la I Tomatada (o Tomacada) de la Xarxa d’Agroecologia de Castelló. El programa del dia: fer el tast de 33 varietats de tomaques, la meitat d’elles conreades per gent de la Xarxa; menjar-nos una paella, i fer una visita al bellíssim Xorrador de Sucaina.


Quant al tast, veient les imatges podreu fer-vos una idea de la riquesa de l’experiència: tomaques de 33 varietats, alguna de secà, altres negres, grogues, rosades, grans i menudes. Tot per omplir una Fitxa de valoració que puga aprofitar per millorar la qualitat de les tomaques que mengem –una cosa oblidada, ara que hi ha tomates de suro tot l’any. El tast el fèiem en cru, sense sal ni oli, la qual cosa augmenta l’exigència del paladar. Mentrestant, s’aprecien alguns matisos del procediment: la mateixa varietat, feta en secà i en regadiu, no té res a veure. Trenta-tres varietats és molt, potser massa, i els actors del tast van cansant-se i saturant-se, de manera que la fiabilitat del procés varia des del principi al final. I alguns dels participants trobem en falta aprofitar la presència dels productors de cada varietat per conèixer algunes característiques de la tomaquera: si produeix molt o poc, la seua rusticitat, el seu desenvolupament, etc. Tampoc no podem aclarir aquell mite que assegura que l’excés de tomaca millora el sabor de l’esperma; llàstima!, potser hem perdut la millor oportunitat d’esbrinar-ho de la nostra vida!

Bo, segur que a la II Tomatada podrem aprendre més coses encara!

Quant a l’espai que ens acull, el paratge és encisador, el Mas del Gaio inenarrablement bonic i acollidor (i fresquet)…


Sobre el dinar: la paella vegetariana li eix boníssima a Salva, acompanyada d’un plat de cereal exòtic i “delicatessen” que ens va dur Birgit. De postres un brownie de xocolate de garrofa i una mousse de figa seca, tot vegà. Café d’espelta, infusió de mate… Uff!


A bona hora eixim els supervivents cap al Xorrador de Sucaina, una paratge insospitat i bellíssim. El salt d’aigua és espectacular; el toll boníssim, clar i net com un espill permet als més valents pegar-se un bany. Salva ens crida l’atenció sobre la flora: boix, fainó, murta… Veiem una cabra salvatge i ribassos de pedra seca en llocs d’accés impossible que representen un autèntic misteri.

Un dia preciós i ben aprofitat: ben xerrat, ben menjat, ben passejat… I alguns fins i tot hem tret ja llavor de les varietats més apreciades (flor de baladre, Cherry del Racó d’Ares, Cherry Salvatge, valenciana de València…).


Advertisements

2 responses to “1º tomatada de la XAC

  1. Hola, Zucaina se transforma en Sucaina?
    Puedes razonarme esta apreciación.
    Por lo demas la red de agricultores de Castellón tien una pagina web?
    Si tuviese que hacer una propuesta seria la de declarar paraje integral la cascada del Chorrador.
    Un saludo.

  2. hola Salvador, sóc Nelo, el redactor del text de la tomatada. Perdona que no t’haja respost abans: no m’havia adonat del comentari. Sobre el mot “Sucaina”, et puc dir que en valencià/català seria la forma “normal”. Etimològicament, sembla que el topònim ve de la paraula àrab “sukaina”, que significa “caseta a la vora de la font” (veure http://ca.wikipedia.org/wiki/Sucaina). Tens raó que la forma “política”, “legal” o “burocràtica” és “Zucaina”, però jo crec que al nivell d’aquest blog podem permetre’ns dir “Sucaina”, o “Sogorb” en compte de “Segorbe”, o “Terol” en compte de “Teruel”, o “Saragossa”, etc. Amb tot el respecte del món, per suposat (un filòleg et donaria més raons, ho sent).
    Aprofite per respondre també les altres qüestions (no sé si llegiràs açò o si encara t ‘interessarà el tema): La Xarxa d’Agroecologia de Castellò té aquest blog que estàs llegint, no hi ha una xarxa de llauradors professionals (la XAC inclou aficionats, llauradors d’autoconsum, etc.), la veritat és que quasi no hi ha ni llauradors ecològics a la província (ens sobren dits per contar-nos).
    I sobre la declaració de Paratge Natural al Salt del Xorrador, estic amb tu, que ho declaren JA! Jo sóc d’Artana, ací vam treballar molt i durant molts anys per tal d’aconseguir la declaració de Parc per a la Serra Espadà. Ànim, enceteu la proposta i compteu amb l’ajuda que us pugam donar.
    Una altra salutació per a tu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s